El contingut anímic és el que busco abans de començar a pintar una obra i a partir d’aquí és d’on sorgeixen aquests paisatges idíl·lics de tons suaus i eteris, gairebé monocromàtics que recorden les aquarel·les tot i ser olis. Per un altre costat ens trobem davant de l’explosió de color que ens ofereixen els rams de flors on deixo anar tota l’ energia del moment, la passió per la vida i deixo que la pintura flueixi sola, que plori les penes de la vida per després il·luminar la profunditat del color amb les llums i els reflexos expressius i, alhora impulsius.

Sense la llum no hi ha pintura. És essencial.